La relació de Marie Davidson amb la música electrònica sempre ha estat tenyida d’una certa ambivalència. Fa dos anys, la música i DJ de Mont-real va amenaçar amb tornar al rock; han passat sis anys des que es va acomiadar de la pista de ball. Coneguda per la seva idiosincràsia vocal (mig parlada, mig cantada) i la seva aguda sàtira (en anglès i francès), va fitxar per primer cop per DFA Records, de James Murphy, amb el seu marit Pierre Guerineau, sota el nom d’Essaie Pas. Ha publicat un parell d’àlbums en solitari a Cititrax i Ninja Tune, als quals mescla el seu amor pels sintetitzadors dels vuitanta i les melodies amigables amb produccions de club contundents, confessions personals i crítiques feministes. Després de tornar a reunir la banda el 2020 per a un disc de pop expansiu i estrambòtic com Marie Davidson & L'Œil Nu, prepara el llançament d’un nou àlbum (inspirat en la comèdia i la literatura), que traslladarà a l’escenari a Sónar 2024.